Tipus de documentació que conservem

L'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà custòdia, com s'ha mencionat a l'apartat "Història de l'arxiu" 1.477,5 metres lineals i 96.292 fotografies aproximadament. La documentació que conservem, per tant, és textual i no textual.

​

La diferència entre la documentació textual i la no textual rau en el fet que la primera, transmet informació mitjançant el text escrit, en canvi la no textual ho fa a través de la representació gràfica, és a dir, els signes naturals que reprodueixen les formes de l'instrument de la informació, com objectes, personatges, edificis o fenòmens geogràfics. Hem de remarcar també que als documents textuals i poden aparèixer dibuixos o segells, i en els documents no textuals hi pot haver informació escrita, però, no és el que preval. Entre la documentació no textual, també hi inclourem l'audiovisual, que és tota aquella documentació que capta el moviment o el so.

​

Entre la documentació textual que conservem hi trobem; manuscrits, pergamins, publicacions i documents en paper. I entre la documentació no textual, custodiem; fotografies en paper, fotografies químiques i postals, documents a escala, on inclourem mapes, plànols geogràfics, plànols parcel·laris, plànols arquitectònics, ortofotografies, dibuixos tècnics i croquis, també disposem de films, vídeos, discs fonogràfics, cintes magnètiques, discs digitals i cassetes magnètics i produccions impreses com; cartells, calendaris, etiquetes, tríptics, estampes i gràfiques. I per últim, també custodiem microfilms.

​

A continuació, us expliquem detalladament el suport que us hem indicat que conservem a l'arxiu.

​

Començarem amb la documentació textual: 

​

Hem anomenat primer de tots el manuscrit, que bàsicament és un text "escrit a mà" que es manifesta d'una manera singular i única en cada cas. Seguidament, trobem el pergamí aquest està fet a partir de la pell de vaca, l'ovella o bé la cabra, està polit especialment per poder-hi escriure a sobre, seguint un procés d'eliminació del pèl, adobat i estirat. El pergamí, es va utilitzar, principalment, a l'Europa Occidental fins a l'arribada i popularització del paper. També custodiem publicacions que proporcionen dades molt útils sobre el territori, la població, les comunicacions, a més de tota la prosa literària i poesia i documentació en paper, com ara; documents mecanoscrits. 

​

Pel que fa a la documentació no textual: 

​

Trobem primer, la fotografia, que es tracta d'una representació icònica, un document integrat per un suport i informació, transmissora d'un missatge codificat que exigeix un esforç descodificador per part del destinatari. En la fotografia hi trobem la particularitat que aquesta pot ser química, aquesta és la coneguda com analògica o de carret, és la tradicional o clàssica que es basa en procediments fisicoquímics que involucren l'ús d'un material fotosensible actiu i la seva estabilització per l'obtenció i el processament de les imatges. Tenim diverses postals, que són peces rectangulars de cartolina o cartó fi, on es representa la imatge en una cara i està preparada per a escriure'hi en l'altra cara i ser enviada per correu tradicional sense utilitzar un sobre.

​

Custodiem mapes i plànols de diversos tipus. És molt important diferenciar correctament un plànol d'un mapa. El mapa és la representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions i l'àmbit de representació és més ampli que el plànol, però el seu grau de detallisme és molt inferior. En un mapa és necessari fer una projecció determinada, però en canvi, en un plànol no en cal fer, a causa de l'escassa extensió territorial a representar. Conservem tres tipus de plànols, el geogràfic que marca un poble, el parcel·lari que marca un terme exacte d'un terreny i l'arquitectònic que et mostra una casa o un pis. 

​

Conservem algunes ortofotografies, que són presentacions fotogràfiques d'una zona de la superfície terrestre en la qual tots els elements presenten la mateixa escala, lliure d'errors i deformacions. Les ortofotografies, s'aconsegueixen mitjançant un conjunt d'imatges aèries que han estat corregides digitalment per representar una projecció ortogonal sense efectes de perspectiva.

​

Els dibuixos tècnics o croquis, també formen part de la tipologia de documentació que tenim. Els dibuixos tècnics són documents amb un llenguatge propi que s'utilitza, fonamentalment, en camp que s'ocupen del disseny de la forma i la funció dels objectes i els espais, i esdevé un instrument d'investigació i creació de solucions que demanen els projectes de disseny gràfic i industrial, d'arquitectura, d'enginyeria i d'urbanisme entre altres. El croquis, per altra banda, és un dibuix que esbossa una imatge o idea, confeccionat a mà alçada i previ a l'execució del dibuix definitiu o d'alguna obra d'art.

​

Pel que fa a la producció impresa, conservem; cartells, calendaris, etiquetes, tríptics, estampes i gràfics. Tenim una col·lecció important de cartells, que són fulls manuscrits o impresos representats gràficament en una làmina de paper, cartó o en un altre material, que serveix per anunciar o informar sobre algun esdeveniment combinant imatge i text. Disposem també de calendaris, gràfiques, estampes i d'etiquetes en forma d'adhesiu, així com tríptics, objectes artístics que consten de tres caselles articulades, de manera que les dues caselles laterals es poden plegar sobre la casella central. 

​

En la documentació no textual, tal com s'ha mencionat anteriorment, incloem també la documentació audiovisual, amb films i vídeos que, en el primer cas, són enregistraments de seqüències de fotografies expresses a intervals de temps regulars i pel que fa al vídeo, és un format de suport en què s'emmagatzemen els senyals electrònics que representen fitxers d'imatges en moviment. No ens allunyem de la tipologia de suport, ja que, també conservem discs fonogràfics, o altrament dit, vinil o senzillament disc, que és un suport d'enregistrament de so analògic. La cinta magnètica, que és un mitjà o suport d'emmagatzematge d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat, on es pot guardar vídeo, àudio i dades. Trobem també el disc digital o disc òptic que emmagatzema, majoritàriament, dades. I per últim, el cassete magnètic o cinta de casset que s'utilitza, principalment, per l'enregistrament i la reproducció del so.

​

Per finalitzar aquest repàs i explicació de la tipologia de documents que conservem, volem descriure més detalladament el microfilm. Es tracta d'un sistema analògic i fotogràfic de conservació, gestió i difusió de documents. René Dagron el va inventar l'any 1859 a Paris i el microfilm va ser la solució més utilitzada per reduir el volum de documentació en paper fins l'arribada dels mètodes digitals o electrònics, encara que, la freqüent consulta de l'original, podria contribuir a la seva deterioració. A més dels microfilms del fons de Pallars de l'Arxiu Ducal de Medinaceli, també disposem a les nostres instal·lacions d'una màquina lectora de microfilms, en la que els usuaris poden consultar-los, encara que no els puguem reproduir.

​

Us deixem a continuació una mostra de diverses tipologies de documents que conservem!